Seguint la conversa pública catalana és fàcil sentir-se idiota, oi?
Sí, però no ets tu, són ells: la periodista corrompuda, el polític mediocre, el tertulià gandul, que es fa un sobresou de vanitat regurgitant consignes.
Per què parlen tan malament, o tan avorridament, en general?
Perquè treballen per a unes elits econòmiques i culturals de les quals són part, i encara viuen bé, o prou bé, o molt bé. Han de justificar uns ingressos i un nivell de vida en un context d’emergència múltiple de caràcter social, cultural, ecològica, etcètera, mentre es perpetua l’ocupació i saqueig fiscal de Catalunya, que han de fer veure que no passa. En aquest racó nostre d’Europa, que en termes geopolítics està en decadència, la distància entre la conversa pública i la realitat no pararà de créixer.
Com s’ho fan tants, per parlar tant dient tan poc?
A través construccions verbals que fan servir per dir paraules per la boca i que sembli que van a algun lloc, però sense pensar gaire, sense esforçar-se gaire, que cansa. Són paraules i frases per repenjar-s’hi, com una ortopèdia intel·lectual. Per simplificar en podem dir “flòstics”.
Què és un flòstic?
És una paraula o conjunt de paraules pensades per a transmetre una visió determinada de la realitat, amb motivació sobretot, però no solament, comercial, ideològica o de control social.
Ens en pot dir algun exemple?
Buf, són infinits. El flòstic no es crea ni destrueix: es transforma. Qualsevol persona que escolti tertúlies o llegeixi columnes al cap de poc comença a reconèixer paraules i construccions recurrents.
Per tant el flòstic és un clixé?
Hi té coses en comú, però és alguna cosa més. Al cap i a la fi el clixé és una qüestió de mandra, analfabetisme o mal gust, o tot alhora. En canvi el flòstic és tot això i a més a més té un extra, que és la mala intenció, o la intenció oculta. Són flòstics per exemple “cultura de l'esforç”, “copagament sanitari”, “cervesa sense alcohol”, “persona menstruant”, “gràcies per fer-ho possible”, etc.
Existeix un diccionari del flòstic?
Mare meva, seria un projecte infinit. És inabastable per a un individu sol. Però us ofereixo les meves notes.
Ah, doncs moltes gràcies.
De res, a disposar.