Diccionari català del flosti (3)
El flosti és el concepte central de la degradació del llenguatge, que és la primera i més efectiva forma de control social. Polítics, tertulians, esportistes i famosos en general tendeixen a parlar en flostis, que són paraules i frases que es van repetint i sentint per tot arreu, i funcionen com ortopèdia verbal i intel·lectual, per anar omplir minuts parlant sense pensar gaire i dient poc, entre un bloc d’anuncis i el següent. L’hem definit i situat aquí. Anirem publicant actualitzacions amb flostis nous a dalt de tot, que en entregues posteriors apareixeran endreçats alfabèticament.
NOVETATS EN LA LLISTA
C
costat correcte de la història, estar en el (frase) També “cantó”. La història no té costat correcte, però des de l'aiatol·là Khamenei fins a Jordi Basté poden caure en aquest flosti, que és un dels cims de la pornografia emocional política.
comprar el marc (frase) Estar d’acord, dit amb intenció despectiva. És pròxim a justificar la narrativa (→)
(1) No podem comprar el marc a…
(2) No podem justificar la narrativa…
D
deixar-se la pell (frase) Esforçar-se. Dit per reclamar mèrit, o per anunciar que compliràs la teva obligació. Ho podria dir qualsevol diputat en campanya electoral.
(1) Ens hi deixarem la pell
(2) Ens hi hem deixat la pell
P
posar el cos (frase) Estar present, per exemple en una manifestació, en qualsevol acte que comporti reunió de gent. És un flosti molt del gust de l’esquerra cuqui.
R
racialitzar (v.) Es fa servir en passiva a persona racialitzada (→)
A-Z
A
aporofòbia (n.) Fòbia als pobres. Els neologismes amb els sufix “fòbia” són quasi sempre projeccions per degradar l’altre.
aprendre molt amb ells, elles (frase) Un dels exemples més recurrents de la fraseologia empàtica. La diuen molt actors quan promocionen pel·lícules, per exemple, i els entrevisten i fan balanç de l’experiènca. És l’aproximació cuqui i postmoderna de la vella captatio benevolentiae de la retòrica clàssica.
C
cervesa sense alcohol (s.n.) Si no vols beure alcohol, no beguis cervesa. Si no té alcohol, no és cervesa.
comparativa (n.) sinònim flosti de “comparació”. La tria del sinònim flosti és molt habitual en el burocratès. “Fer una comparativa” vol dir comparar, però amb la pretensió de semblar més important o culte.
(1) Si fem una comparativa…
(2) Si comparem…
comptabilitzar (v.t.) sinònim flosti de “comptar”. Hi ha gent que “fa comparatives” i “comptabilitza” i hi ha gent que “compara” i “compta”.
copagament sanitari (s.n.) No és “co” pagament sinó “re” pagament, tornar a pagar el que ja es paga amb impostos. El cost creixent de la sanitat i el saqueig fiscal que pateix Catalunya pel fet de continuar a Espanya fa que el diner s’hagi d’estirar. El que ve després són els retards i la degradació dels tractaments, i en conseqüència les morts prematures.
cultura de l'esforç (s.n.) Una manera de dir “és que ens esforcem molt” per part de la gent privilegiada de veritat, a l’hora de legitimar el seu privilegi. No ens imaginem un repartidor de menjar, una dona de la neteja d’hotel, un miner o un pescador d’altura defensant la cultura de l’esforç.
D
diversitat funcional (s.n.) Discapacitat física o psíquica que limita l’autonomia personal. Qui no pot caminar, pensar o parlar amb claredat no és “incapaç” o “discapacitat”, sinó “diferent”, “divers”.
F
feminismes (n.) La pluralització degrada els conceptes. Es pot pluralitzar afegint l’essa o afegint adjectius al substantiu (v. “pobresa+adjectiu”).
fer que les coses passin (frase) És una traducció literal de l’anglès, on hi ha dues variacions, fer que passin “things” o bé “shit”. La pol·linització creuada entre la banalitat managerial i la psicologia positiva és un dels generadors de flostis més potents.
-fòbia (n.) Tota víctima necessita projectar una condició patològica imaginària en un agressor imaginari, que ha de ser definit. Es crea afegint el sufix “fòbia” a un substantiu. Aquesta projecció eximeix la víctima de tota responsabilitat personal i carrega tota la culpa en l’agressor imaginari, això abans de qualsevol diàleg, que esdevé impossible.
G
glotofòbia (n.) Aversió que una persona percep cap al seu propi accent, per part d’algú altre. És una projecció victimista.
gràcies per fer-ho possible (frase) Expressa reconeixement genèric a la gent implicada en l'organització d'un fet o un acte, en el moment final. S'aplica contínuament, en qualsevol col·lectiu, per qualsevol cosa: una comunió, un casament, un viatge de fi de curs, una copa de futbol sala, un congrés de partit polític.
grassofòbia (n.) Condició inventada per gent obesa o amb sobrepès, per acusar la mirada de l’altre i evitar assumir la responsabilitat personal davant del propi problema. Les veus més actives acostumen a ser dones que volen “normalitzar” cossos “no normatius”, però que no acostumen a manifestar desig sexual per homes obesos o amb sobrepès. Acostumen a morir-se prematurament, de malalties cardiovasculars.
LL
llibertats (n.) La pluralització degrada els conceptes. Es pot pluralitzar afegint l’essa o afegint adjectius al substantiu (v. “pobresa+adjectiu”).
M
micromasclismes (n.) Gestos petits i inconscients d'un home percebuts com una agressió imaginària per una dona. Per exemple, el cambrer que atén una parella i dona la nota a l'home comet un micromasclisme, ofèn la dona perquè dona per descomptat que no paga. Mentrestant les dones que van amb homes que paguen, perquè paguen, continuen existint amb tota la tranquil·litat del món.
N
no normatiu (adj.) Aplicat a cossos, vol dir lleig. Un cos “no normatiu” és un cos lleig.
normalitzar (v.t.) Fer normal. Es fa servir per a denunciar que certes situacions siguin percebudes com normals o habituals, en expressions que comencen en condicional o en imperatiu, segons la intensitat desitjada.
(1) No hauríem de normalitzar…
(2) No normalitzem…
O
obligatorietat (n.) Sinònim flosti d’ “obligació”. En l'ús comú no hi ha ni un sol cas en què no es pugui dir obligació.
(1) S'acaba l'obligatorietat de dur mascareta.
(2) S'acaba l'obligació de dur mascareta.
P
persona menstruant (s.n.) Dona. Es fa servir en el llenguatge dels homes que s’imaginen que són dones, perquè els molesta l’associació de la dona i la biologia.
persona racialitzada (s.n.) Ús passiu del verb “racialitzar”, que vol dir veure l'altre com membre d'una raça. La persona “racialitzada” pot dir que no li donen feina o no li lloguen un pis o l'atura la policia per la seva condició de persona “racialitzada”, com si no hi hagués ningú més a qui no donen feina, no lloguen un pis o atura la policia.
persona ruralitzada (s.n.) Persona que viu al medi rural. El gir sarcàstic el devem a @jordicanballera.
persona treballadora (s.n.) Treballador, en el sentit d’empleat o assalariat, persona que ven temps de treball a canvi de salari. És un recurs per incloure els treballadors de sexe femení, sobre la base de la falsa creença que el genèric no els inclou. Crea frases absurdes.
(1) Aquest empresari és una persona treballadora.
(2) És la persona treballadora més treballadora de l'empresa.
(3) És una persona treballadora molt poc treballadora: fuma, beu i xiula a les noies quan passen
pobresa + adjectiu (s.n.) Pluralització del concepte de “pobresa” mitjançant l’addició d’adjectius. La pobresa es fragmenta amb adjectius a fi i efecte de crear una il·lusió tecnocràtica de coneixement i control.
(1) Pobresa energètica
(2) Pobresa infantil
polítiques (n.) Pluralització de “política”, en el sentit de “mesures” (angl. “policy”). La pluralització és una tècnica de flostificació. En el món mental de la persona que parla amb flostis, dir un concepte en plural li dona automàticament una boira de sofisticació i complexitat, una il·lusió de gruix intel·lectual. Compareu:
(1) La política energètica
(2) Les polítiques energètiques
posar en valor (frase) Exigir el reconeixement del mèrit. És propi d’indigents morals i intel·lectuals, perquè el reconeixement del mèrit arriba més tard en la vida, o no. Quan el polític diu “volem posar en valor” està dient: “ho estem fent molt bé i exigim que es reconegui”.
(1) Volem posar en valor les polítiques energètiques del govern
privilegi (n.) El veritable privilegi són els diners, els estudis i el patrimoni dels pares. Prediu millor el destí de la persona que els òrgans genitals que li toquen a loteria dels cromosomes. Mentrestant, hi ha dones de casa bona abonades al feminisme professional acadèmic, artístic i mediàtic, parlant del “privilegi” imaginari dels homes pel fet de ser homes. En realitat intoxiquen el cor i la ment de la noia de barri, de poble, que viu enganyada fins als quaranta anys amb conceptes de pensament màgic com “sororitat”, com si les dones, pel fet de ser-ho, tinguessin un element en comú que les uneix.
problemàtica (n.) Sinònim flosti de “problema”.
promocionar (v.t.) Sinònim flosti de “promoure”.
R
republicà,-na (adj.) El partit polític Esquerra Republicana de Catalunya va convertir l’adjectiu en un flosti afegint-lo als conceptes més inversemblants. Per exemple, “Europa republicana” va ser el seu eslògan a les eleccions europees de 2024. La idealització del període republicà dels anys trenta del segle XX, i l’anhel d’una hipotètica república espanyola, obvia que Espanya podria tenir un cap d’Estat escollit i perpetuar l’ocupació, l’espoli i el genocidi cultural a Catalunya exactament igual que amb el cap d’Estat hereditari.
S
sororitat (n.) Solidaritat gratuïta de gènere entre dones. L’existència d’una comunitat de dones, pel sol fet de ser-ho, esborra les diferències de classe, que són el predictor del destí més fiable de la persona humana. Com quan hi ha un assassinat, el primer que cal preguntar-se és a qui beneficia. Mentrestant, la mateixa solidaritat gratuïta de gènere és empoderadora entre dones però reprovable entre homes.
subsaharià (adj., n.) Negre, de raça negra.
(1) Troben vint subsaharians ofegats a l'estret de Gibraltar.
T
tempo (n., sovint en pl.) Vol dir «temps» en italià, probablement ve de la notació i la terminologia musicals. No hi ha ni un sol ús on no es pugui substituir per «temps» o «ritme(s)».
(1) La formació d'un govern té els seus tempos.
(2) La justícia té els seus tempos.
transinclusivitat (n.) Condició de creure que són dones homes que es consideren dones i es posen perruques, maquillatges i vestits, o emprenen procediments mèdics, que poden arribar a fer-se extirpar el penis i els testicles. És una reacció al concepte de “transfòbia”. La lluita entre transfòbia i transinclusivitat és ferotge i ha tingut un resultat clar: ha partit en dos el feminisme. Com quan hi ha un assassinat, el primer que cal preguntar-se és a qui beneficia.
transfòbia (n.) Condició inventada per degradar qui no es creu que siguin dones homes que es consideren dones i es posen perruques, maquillatges i vestits, o emprenen procediments mèdics, que poden arribar a fer-se extirpar el penis i els testicles. El concepte oposat és “transinclusivitat”. La lluita entre transfòbia i transinclusivitat és ferotge i ha tingut un resultat clar: ha partit en dos el feminisme. Com quan hi ha un assassinat, el primer que cal preguntar-se és a qui beneficia.
treure de context (frase) Recurs del polític per acusar els mitjans rectificar i dir que no va dir el que va dir mentre culpa els mateixos mitjans.
(1) Les meves paraules s’han tret de context.