Diccionari català del flòstic (6)

CATORZE FLÒSTICS MÉS. AVUI: diversitat, la diversitat és la nostra força, desafecció, la immigració és la solució, marc narratiu, narrativa, odi, percepció, posar-se les piles, relat, sí crític, sí vigilant, unsolpoblisme, xarnego

Què és el flòstic: introducció urgent al concepte.

D
diversitat (n.) Tot allò que es desvia d’una suposat punt de referència. Es fa servir en el comentari sobre la societat: cobreix, entre altres coses, el diversos fenotips racials, el cos no normatiu→, la diversitat funcional→, les identitats sexuals i de gènere. Per alguna raó no s’ha flostificat per pluralització (no es diu “les diversitats”), i no apareix gaire adjectivat més enllà de diversitat funcional→.

El fet que circuli en singular i poc adjectivat es fa per donar-li més força, perquè en realitat es refereix sobretot a la diversitat racial, i es fa servir per difuminar els problemes que provoca la immigració. Ara bé, com que sense adjectius seria massa críptic, el significat s’amplia i es desenvolupa a base de flòstics-fermall, amb frases com per exemple (la) diversitat és la nostra força→.

(la) diversitat és la nostra força (frase) Es refereix sobretot a la diversitat racial i pretén desviar l’atenció dels problemes que comporta, sobretot per a les dones, l’increment sobtat d’homes en edat militar i amb dificultats sistèmiques d’integrar-se socialment que són perfectament explicables, per causes factuals objectives i mesurables.

És un flòstic-fermall, és a dir una frase que l’orador pronuncia com un ornament dialèctic de la seva persona, perquè el vegin des de lluny i el reconeguin esperits afins. Els flòstic-fermall són tan indemostrables com infalsables, es queden en un llimb aliè a les dades i a la realitat. No comprometen qui el diu ni ningú a res, no volen dir res amb cara i ulls, mínimament aprofitable (veg. també (els) migrants són una oportunitat→).

desafecció (n.) En política, eufemisme que fa servir el polític per referir-se a l’odi percebut cap a ell mateix. El va posar en circulació José Montilla, el primer president de la Generalitat del Psoe. L’exemple (1) podria ser una declaració d’aquest tipus de polític.
(1) Em preocupa l’augment de la desafecció política.

Per què no gosen dir-ne odi? Perquè els sembla de massa graduació, i per això ho han de diluir amb “desafecció”, és a dir “mancança d’afecte”. Ara bé, l’odi i l’amor són les emocions bàsiques, és perfectament legítim odiar el que és odiós, i el fet és que ens governa gent detestable, sense més habilitat que dominar la tecnologia del poder, sense més afany que el lucre, propi o dels parents. La mateixa gent que no vol admetre que és odiada no dubta en fer servir l’odi→ com un arma llancívola contra el dissident.

I
(la) immigració és la solució (frase) La immigració no és la solució ni tampoc és el problema. La immigració és un fet. Els problemes tenen solucions, però negar-se a problematitzar les solucions és com a mínim intel·lectualment impresentable, i en el pitjor dels casos d’una irresponsabilitat criminal. La frase en qüestió és un intent de matar abans de néixer la conversa sobre els problemes que provoca la immigració. No no es pot ni posar damunt la taula, perquè la qüestió és il·legítima, pròpia de males persones. La frase és un flòstic-fermall, és a dir una frase que l’orador pronuncia com un ornament dialèctic de la seva persona, i perquè el vegin des de lluny i el reconeguin esperits afins. Els flòstic-fermall són tan indemostrables com infalsables, es queden en un llimb aliè a les dades i a la realitat. No comprometen qui el diu ni ningú a res, no volen dir res amb cara i ulls, mínimament aprofitable.

M
marc narratiu (s.n.) Variació pedant de narrativa→, alternativa estilística.

N
narrativa (n.) En política, concepte per degradar l’altre aplicant a les seves afirmacions la distància terapèutica de la psicologia. Si en teràpia pot ser efectiu que el pacient intenti considerar que allò que percep no és tota la realitat, i que per tant hi pot haver explicacions alternatives, que l’ajudin a superar, per exemple, ansietats objectivament sense base, en canvi en la conversa política el mateix mecanisme serveix per a desautoritzar i degradar el crític (v. també desafecció→, marc narratiu→, relat→, odi→ percepció→).

O
odi (n.) Descriure els discurs de l’odi i tipificar el delicte de l’odi havia de protegir el feble. Actualment hi ha governs, cossos armats i eurodiputats a deu mil al mes acusant d’odi el crític, el denunciant, el dissident. Quan es vol aigualir es diu desafecció→.

P
percepció (n.) En política funciona de forma similar a narrativa→ i relat→, és una forma de posar en un contenidor la visió de l’altre, però en aquest cas fent èmfasi en l’individu i en un fet simple. Una sèrie de “percepcions” formarien una narrativa→ o relat→.

posar-se les piles (frase, catanyol) Fer-se el propòsit de posar-se a treballar. Probablement, un dels flòstics més d’encefalograma pla que existeixen, de persona morta per dins. Propi de polític català o tertulià del grup Godó.

R
relat (n.) En política funciona de forma similar a narrativa→, és una forma de contenir la visió de l’altre.

S
sí crític (s.n.) Flostificar el “sí” a un acord amb adjectius és un fenomen observable en la política autonomista catalana més recent, que es basa en difuminar una claudicació. Per entendre la indigència moral i intel·lectual de la política catalana només cal imaginar-se que la gent es casés dient un “sí crític”. (Veg. també sí vigilant→, preacord→).

sí vigilant (s.n.) Flostificar el “sí” a un acord amb adjectius és un fenomen observable en la política autonomista catalana més recent, que es basa en difuminar una claudicació. Per entendre la indigència moral i intel·lectual de la política catalana només cal imaginar-se que la gent es casés dient un “sí vigilant”. (Veg. també sí crític→, preacord→).

U
unsolpoblisme (n.) Terme despectiu per degradar el consens pujolista-leninista del tardofranquisme i els primers anys de l’autonomia. Aleshores era català qui vivia i treballava a Catalunya. L’esquerra hi veia integració. La dreta hi veia gestió preventiva del conflicte social. Va funcionar fins als anys noranta: Catalunya va fabricar catalans, com un dels pocs nacionalismes basat en valors, no ètnic. Que hagi deixat de funcionar no vol dir que s’hagi de degradar amb un terme despectiu. Primer perquè es deixa sola la gent que va triar la catalanitat, i això és políticament idiota. Segon, perquè fa un tuf de ressentiment, i en política mostrar-se ressentit és el més perdedor que hi ha. Tercer, perquè es malgasta energia i es deixa de pensar en la creació d’un nou model de catalanitat atractiu.

X
xarnego (n., adj.) Identitat inventada per evitar que es declari catalana la població catalana descendent de la immigració. L’esquerra espanyola a Catalunya en treu un rendiment polític, perquè aprofiten el ressentiment social com una mena de combustible polític. L’espanyolisme ho utilitza per a dividir la societat catalana. L’esquerra espanyola a Catalunya diu que aquesta instrumentalització no degrada el concepte. En realitat sí que el degrada: quan el concepte es pot instrumentalitzar es demostra precisament això, que el concepte no serveix.

VOLEU MÉS FLÒSTICS? Podeu consultar aquí la relació completa, fins a 72 més.